Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 14 d’octubre de 2012

La noguera i el roure


A mirar-se estaven condemnats
i a tocar-se inevitablement privats.
Ella, era delicada noguera,
ell, elegant roure robust.
Es mullaven amb la pluja caient,
i ballaven al ritme del vent.
Amb sons d’amor cruixia ell,
clams de dolçor emetia ella.
En ple dia paraven el sol,
i a la nit, la lluna amb desconsol.