Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
divendres, 6 de juliol del 2012
LLUM FOSCA
Vull riure i
no puc
no sento cap
música.
Fer un
somriure em costa,
i els colors
no hi són.
Cauré amb el
que duc,
no penso
abdicar.
Seré igual
que posta
de sol; sense
so.
2 comentaris:
Eli Garrabou
ha dit...
... senes so, sense llum. Quanta tristesa en quatre paraules!!!!! Com t'ho fas per aconseguir l'expressió perfecta amb uns pocs mots??? Gràcies!!! Els teus poemes te'm fan molt propera !!!!! Un petó.
2 comentaris:
... senes so, sense llum. Quanta tristesa en quatre paraules!!!!! Com t'ho fas per aconseguir l'expressió perfecta amb uns pocs mots??? Gràcies!!! Els teus poemes te'm fan molt propera !!!!! Un petó.
La vida, Eli, o és un carnaval de color i llum o bé és la foscor absoluta.... Sort que res dura per sempre :) Tu ets propera i això cala!!!!
Publica un comentari a l'entrada