divendres, 6 de juliol del 2012

LLUM FOSCA


Vull riure i no puc
no sento cap música.
Fer un somriure em costa,
i els colors no hi són.
Cauré amb el que duc,
no penso abdicar.
Seré igual que posta
de sol; sense so.

2 comentaris:

Eli Garrabou ha dit...

... senes so, sense llum. Quanta tristesa en quatre paraules!!!!! Com t'ho fas per aconseguir l'expressió perfecta amb uns pocs mots??? Gràcies!!! Els teus poemes te'm fan molt propera !!!!! Un petó.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

La vida, Eli, o és un carnaval de color i llum o bé és la foscor absoluta.... Sort que res dura per sempre :) Tu ets propera i això cala!!!!