Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 3 de juliol de 2012

Caixa de Pandora


La fonètica és el so del cervell,
ell, el cau de la caixa de Pandora.
Tota  lletra que hi anida és el cultiu
macerat pel posseïdor . Desgavell
desbocat de cercles i pals dansaires,
prototips  afuats i línies obliqües.
El senderi cerca els mots adequats
entremig del sarau que hi habita sempre
per les lletres soltes i diferents.
Quan la fita s’aconsegueix, els signes
cobren veu i ens donen el significat
que només el pensament ha produït.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Ostres Mònica!!El teu escrit l'he trobat una mica enrevessat, però un cop llegit 2 ó 3 vegades,-potser soc una pel curt-,logres que tot tingui sentit.Molt be i enhorabona pr la teva la manera de fer.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Gràcies Miquel! Tinc una amiga, que diu, que mai havia entés la poesia i que ara gràcies als meus enrevessaments la comença a entendre...de tan llegir-los ;-)