Balboteig quotidià
convertit en
enigma,
murmuri
incomprensible
amb ulls inexpressius,
ment clara,
gola inquieta,
llavis
inamovibles.
Paraules retingudes
en un filet de
vida
dins la
presó del cos.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Quatre paraules que expressen tant i tant patiment.... genial i colpidor!
Un petó ben fort Eli del meu cor!
Publica un comentari a l'entrada