Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Agonia


Balboteig quotidià
convertit en enigma,
murmuri incomprensible
amb ulls inexpressius,
ment clara, gola inquieta,
llavis inamovibles.
Paraules retingudes
en un filet de vida
dins la presó del cos.

2 comentaris:

Eli Garrabou ha dit...

Quatre paraules que expressen tant i tant patiment.... genial i colpidor!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petó ben fort Eli del meu cor!