Aquell
fatídic dia tot em sortí al revés,
sever dia aquell. El millor que em va passar fou la rebuda d’un gran ram, mar de flors
violetes, margarides i mimosa. I em va fer un sotrac el cos, sóc massa sensible,
no estic acostumada a que em regalin res, ser estimat és això? O bé fou
el regal d’un amic, cima de tot acompanyament terrenal. Se’m va fer un nus al
coll,
lloc sempre danyat per les emocions que m’envaeixen. Dels ulls em
brollaren llàgrimes que van deixar el llibre que duia a les mans ben moll,
llom del qual va quedar destintat. Tractava del marit d’una diva,
àvid de poder. D’agradar-me el text no l’hagués tornat aquell fatídic
dia a la biblioteca no, on el vaig veure i em va copsar la portada. Quan entrava al
recinte vaig observar un home cridant sobre política, estava fart i tip,
pit en treia poc per això. De política l’únic que sé, es que estan tots
dins el mateix llac, call de bona gent, de mentiders, de poca-vergonyes sense
escrúpols, d’ambiciosos. Pocs són els que resten nets. És una monarquia
amagada: del cercle ets nat, tan et toca. D’aquell fatídic
dia que em van dir que em quedava al carrer per les retallades, em quedo amb
les flors rebudes de ves a saber qui, però que van posar color al meu fatídic
dia.
2 comentaris:
ABSOLUTAMENT GENIAL !!!!!! BONÍSSIM !!!!!! QUE XULOOOOOOOO !!!!!!!
Moltes gràcies Eli!!! Un petonàs enorme, enorme, enorme!!!
Publica un comentari a l'entrada