Estic
pletòrica i radiant
en el profit
d’una espaiosa vida
que ha
estat assentada arran de mar,
arran de
terra i per gran vista
la
immensa plana. Una existència
que s’apaga
amb cada únic gest,
amb cada terme
sense poder
retenir-la
en el seu trànsit irrespectuós
del
temps. Molt m’han acompanyat
períodes ennegrits
i cicles atraients.
També
èpoques on la saviesa
d’una subsistència
innegable,
em facultaven
acceptar episodis
no
buscats, diades espinoses
que em perforaven
l’epidermis i
jornades
sedoses on la olor més
dolça em
banyava de plaer.
Estic
exultant, sí, no ho nego pas,
mes tot
és deu al fet de poder
recordar temps
passats sabent
difuminar
els cruels estralls
que m’han
segat l’esperit d’aquesta
entitat tan
viva, tan meva.
4 comentaris:
No tothom és sesgador i compartir és enriquir-se, divertir-se, fruir i sellar-lo amb un bes. Veure del mateix vi, però no de la mateixa copa
Josep, no parlo dels meus iguals, parlo de la VIDA i els estralls de malaltia i dolor....
preciós Mònica, jo també estic a gust!!!!!!!!!!!!
Una abraçada
Cati
ENHORABONA CATI!! Crec que ens ho mereixem!!!
Publica un comentari a l'entrada