Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 13 d’abril de 2012

L'ÀNIMA DELS CABELLS

La certesa que en el cabell
de la persona hi radica la seva ànima,
encara és una creença d’algunes
civilitzacions existents.

Dedicat al meu amic DAVID SUQUET (perruquer)

Resto embadalit per tota
ànima que em vol transmetre
tanta vida com la vida en sí.
Dòcils i delicats brins sedosos,
amarats d’un exquisit aroma a romaní
llisquen amb subtilitat
per les meves mans i dits.
Ballen amb certa finor
com si en fossin grans dansaires
escoltant una cançó,
mentre la meva inventiva
s’alça sense aturador
per donar caire a uns filaments
nats i seductors que volen
ser una prolongació externa
de l’esperit que porten dins.
El frec de llargs cabells negres i
bruns em deixen extasiat, més
la fermesa d’uns cabells rossos i
curts, em roben el sentits.
Siguin llargs o siguin curts
els reverencio amb delit
i en caic impàvidament rendit.

2 comentaris:

Josep ha dit...

Preciós. sincerament. Però recorda:
Tu ets l'anima del somriurei l'alegria intrínsica. Els teus cabells l'extensió.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Caram Josep...