Que en diria
el meu cor
si sabés el
llenguatge
que utilitza
la meva ment?
Ben segur
que tindria
una lleu
sacsejada.
No podria
entendre com
a dins la
mateixa olla
hi poguessin
vibrar
freqüències
tan dispars.
Una tan
impassible
i l’altra
tan sensitiu.
Malgrat tot,
jo hauria
d’explicar-li la subtil
lluita
constant, perquè
no en
governi més una
que l’altre.
Ai, el meu cor,
com patiria
sabent
que la ment
no sent.
6 comentaris:
Ai del que pot donar ordres al cor !!!
Ai!!!!
Hola Mònica! El dissabte passat li vaig demanar a la teva amiga si es volia casar amb mi!
Sóc el noi ros grenyut jaja
Salut!!
Per cert, merci pel punt de llibre! ;-)
jajaajajajajajajaj....ets fantàstic
El noi grenyut = A un noi amb cabells rossos, simpàtic i guapo. Llàstima que no portessis l'anell de compromís a sobre.
Espero que ens tornem a veure, però aquest cop no et deixis l'anell, eh!!!!
UN PETÓ ENORME IGNASI!!!
Han de caminar plegats! Molt bonic!
Una abraçada, Roser.
Publica un comentari a l'entrada