He estimat! Déu com
he estimat!
El record morirà amb mi, però sense tu,
ja no ets aquell amor vingut del no res,
ets pes mort en aquesta nova creuada.
El camí em ve marcat per les ferides
soporoses que respiren constantment,
només clamo al vent
que segelli
aquestes obertures que brollen
insistentment
matant-me dia a dia.
Ni en el món del mai més ens veurem,
perquè el que és invisible no es palpable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada