Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 11 de gener de 2012

HORTALISSES (Capítol 2)



Després d’un temps breu pel que està llegint i d’un temps llarg pel que està esperant, la Llentia va tancar el llibre i es va quedar mirant a l’horitzó que era a poc metres, ja que aquell indret estava farcits d’arbres que lluïen esplendorosos.
—Disculpi!— va dir el Pèsol— veig que ja acabat de llegir la història que la tenia captivada.
La Llentia estava absorta amb els seus pensaments. La veu del Pèsol la va fer girar cap ell.
—Perdoni, em deia alguna cosa?— va preguntar mirant-lo per primera vegada.
—Sí, li deia que...tan se val, tan és!—va respondre el Pèsol.
—I ara! No, no! Si em deia alguna cosa, li prego que m’ho repeteixi si us plau!
—Quan he arribat m’ha dit que no la molestés, volia acabava el que estava llegint. Podria saber de que parla el que la tenia tan concentrada? —va dir-li molt educadament el Pèsol.
—No ho entendria!—va respondre secament la Llentia.
—Vostè no em coneix. No pot opinar així de mi—li digué el Pèsol un xic ofès.
—Veig que te l’ego una mica alt vos!— digué amb to sarcàstic la Llentia.
—No serà vostè qui li té, opinant sense coneixença sobre mi!— respongué el Pèsol amb un gest inquiet.
Allà al davant ja hi havia un cúmul de llegums i verdures esperant que obrissin la seu on es feia la conferència. Una pastanaga que estava a prop d’ells va decidir afegir-se a la conversa.
—Perdonin-me per immiscir-me però no he pogut evitar escoltar la seva breu conversa. La meva opinió, que segur que els interessa ben poc més penso dir-la ja que sinó em pujarà la pressió és que vostès dos estant a anys llum un de l’altre.
La Llentia i el Pèsol se la miraven curiosos.
Una veu potent i clara anunciava que ja podien passar cap a dins el cau i asseure’s segons la numeració en que havien adquirit les entrades.
—Que tinguin bona tarda!— va dir la Pastanaga marxant en direcció a l’entrada.
La Llentia es va llevar del banc, i dirigint una mirada al Pèsol també li va desitjar una bona tarda i va seguir els passos de la Pastanaga.
El Pèsol, assegut encara al banc, s’havia quedat atònit per les paraules de la Llentia i les de la Pastanaga. Un altre Pèsol que passava per davant seu li va fer el comentari que les portes ja eren obertes que entrés aviat, ja que no deixaven entrar a ningú quan la xerrada era començada.
La Llentia tenia el seient en la quarta butaca de la segona fila. La Pastanaga ocupava la tercera butaca de la primera fila. El Pèsol havia comprat l’entrada massa tard i estava situat a la vuitena butaca de la desena fila. Hi havia trenta files de dotze seients.
Els conferenciants estaven asseguts davant una taula situada sobre una tarima. Hi havia una bleda, una fava, un pebrot vermell i un moniato.

Continuarà......