Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 14 de desembre de 2011

2- ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI

No he pogut escapar-me! Aquí estic, asseguda a l’última fila per fer content al capellà del barri. Mestre, el teniu ben ensenyat al vostre fidel deixeble. Encara no sé com em va veure ahir. Mira que estava ben ajupida triant un pot de lleixiu que no necessitava. Començo a pensar que sou un delator mestre...ui,ui,ui..que ve...que ve decidit cap aquí... Que em diu? Ai mare! Ara vol que llegeixi una lectura! MESTRE! MESTREEEEEE! Esteu abusant de la meva bona fe! ...Tan sols vaig fer servir un Full Parroquial per la caca d’en Nuc, tan sols un... Ostres! Ja em fa senyals perquè hi vagi...buf! Sort que lletra és gran... Apa! Quanta gent que hi ha! ...Mare meva! Mare meva!...Com he pogut dir ballar en lloc de batallar ...la penya com riu...quin ridícul!! Ai senyor, ha sonat fatal: “...i Déu digué al seu deixeble quan aquest estava abatut pels esdeveniments del dia: —Ja saps el que has de fer : Ballar Mateu, ballar!!!...