Una terrassa qualsevol, d’un bar qualsevol, un dissabte qualsevol ;
-Bona tarda! Que desitgen prendre?-preguntà el cambrer.
-Un suc de tomàquet- digué la Elvira.
-Un zumo de tomate, por favor!- seguí la Lucía.
-Jo, un batut de plàtan, si us plau!- afegir la Beth
-Yo tomaré, un jugo de tomate- acabà dient la Rocío.
El cambrer anà cap a la barra i mirant al seu company, digué;
-Quins collons! M’han demanat un suc de tomàquet, un zumo de e tomate i un jugo de
tomate.
El seu company el mirà incrèdul i li respongué:
-“Manda huevos” On radica la diferència?
El cambrer se’l mirà tot dient:
-La diferència radica entre líquid i substància, però el que prendran aquestes tres mosses
serà un suc de tomàquet dels de tota la vida.
El noi preparà a la barra la comanda.
-Que tinguis sort!- digué picant-li l’ullet .
El cambrer deixà les begudes a la taula de les noies i marxà tot observant de reüll si veia
cap cara de sorpresa. Però la sorpresa se la va endur ell quan el van cridar i li digueren:
-Per favor, no ens déu haver entès bé, li hem demanat un batut de plàtan i ens ha portat
un suc de plàtan.
Sempre hi ha qui ens sorprèn!
2 comentaris:
Simplement sempre em sorprens, jaja
Continua fent-ho, siusplau
Una forta abraçada
La ment veu el que l'interessa, no l'essencia..
Un relat collonut.
Publica un comentari a l'entrada