Era una nit clara, la lluna il·luminava els
arbres que es veien des de la finestra. Ell dormia plàcidament. Ella estava
destrossada; el cor li plorava, l’ ànima
estava desfeta i la ment no l’ajudava en res. Una nit clara a fora i una nit
fosca en el seu interior. Els despropòsits havien estat massa pesants i poc
esperats. El sol va fer desaparèixer a la lluna, però ni l’escalfor dels seus
raigs van poder suavitzar el dolor experimentat aquella nit clara.
