Racó com
qualsevol altre racó.
Però
aquest és meu; senzill, verd i bonic.
Molt més
bell i càlid que un indret xic.
Sabés jo
amagar-lo de l’ingrat cor
buit que
hi passa sense pena ni glòria
obviant
la immensa bellesa brotada.
Recés
envoltat de vegetació
prolífica,
viva. On un munt d’històries
vetustes han
omplert tota l’arbreda.
Imploro,
a vegades, un relat, un ressò
que em
parli del temps passat a l’abric
dels grans
troncs que m’observen plens d’amor.
