Instants

Van sortir a caminar entre la natura viva i morta. Els arbres morts convivien amb els vius, igual que ells, la seva part morta convivia amb la seva part viva. La unió de tots els extrems els va portar al paradís del silenci i la compenetració on tot era possible i on tot era real i imaginari. Allà es van trobar! La por encarada a la valentia. La mort encarada a la vida. Estaven vius i al mateix temps estaven morts. Tot era instant, no hi havia abans ni després tant sols el moment.