Instants perduts

Era dur tornar a començar, ho sabia, però creia en ella. Era tot el que tenia, a ella mateixa i prou. No sabia per on encarrilar la situació, però no volia defallir perquè creia en el resultat. No la comprenien, ella tampoc comprenia als altres, mes això era la seva força. Tant era el que li diguessin, tant era el que es digués, el final era el que comptava. Es va esgotar, va emmalaltir i es va morir. Ningú va saber si ho hauria aconseguit, tant sols una sola persona ho sabia, i aquesta ara l’enyorava pel sol fet de no poder viure aquella situació que ella li descrivia.