Asseguda en un balancí davant del
finestral, respirava al so de la música que arribava de l’Spoty Free on ella tenia seleccionades veus i musica al seu gust.
Sospirava breument per trobar la “xispa” que la feia sentir tan bé. No sabia
que ho provocava, però tenia tants moments d’èxtasis escoltant la música que
tan li agradava que no entenia com sobrevivia a tots els moments gratificants
que algunes notes li transmetien. La veu dels cantants la torbaven i sabia que
si existia el cel, aquest seria així. Era feliç, ella és feliç, perquè ella sóc
jo.
Pintora: Lyse Paquette
Pintora: Lyse Paquette
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada