Cantava com una possessa mentre es
banyava, tenia molt mala veu, però ella seguia i seguia, sobretot amb les
cançons italianes. Era una creu que ningú havia d’aguantar, ja què vivia sola.
Un dia, quan estava cantant a ple pulmó una cançó de la Rita Pavone, es va
ennuegar amb l’aigua de la dutxa que li va entrar a la gola sense que ella
pogués reaccionar. Ni un minut va passar fins que va caure fulminant a terra
morta per asfixia, això és el que va declarar l’autòpsia practicada. Ella, però, ni
se n’havia adonat que s’havia mort i
seguia cantant mentre es banyava i dutxava.
3 comentaris:
Es veritat que quan morim no ens adonem?
Es veritat que quan morim no ens adonem?
Ja t'ho diré!!!!
Publica un comentari a l'entrada