Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 21 de gener de 2016

Tires?

... la vida no admet devolucions.
Quan hi arribem, entrem directe
en el taulell de joc.  Els daus són tirats
a cada instant...

La Mirna estava escoltant un programa de ràdio, on l’entrevistat parlava amb molta seguretat.

... l’únic “malson” o tal vegada la bona “sort”
ve donada des de la casella de sortida...

La Mirna va pensar amb la seva casella de sortida.

... tot i així, un ha d’aprendre a esquivar o agafar
el que li ve donat...

La Mirna, va quedar abstreta pensant en el taulell de joc quan una rialla vinguda del darrera la va fer tornar en el moment present. El seu company de feina estava ben enriolat.

—Joan, de que rius?
—Ai Mirna, estic escoltant un programa de ràdio on resulta que expliquen que nosaltres, els humans som tan sols una “merda de fitxa” dins el taulell del joc de l’Oca.

La empresa on treballaven permetia portar mp3.

La Mirna no va gosar dir que ella estava escoltant el mateix programa. A ella no la feia riure sinó tot el contrari, la feia reflexionar.

—I això et fa riure tant Joan?
—Sí, perquè he vist la meva casella de sortida...
—I...?
—Vaig tenir tanta mala llet que vaig caure en el bell mig de dues caselles i des d’aleshores els daus sempre em surten “borratxos” ...
—Joan, estàs com un llum!

La Mirna va riure amb ell, tot i que ella va veure que la seva casella de sortida havia estat en el final del joc, de manera que no anava endavant sinó enrere.


Tothom juga com sap, com pot i com el deixen.