Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 30 de juny de 2015

No hi ha més!

Em van dir que no era la resposta correcte.
—Per a qui no era correcte?— vaig preguntar jo.
Em van dir que per a les persones que havien preparat l’examen.
—Que són “estrets de mides” potser?— vaig preguntar innocentment.
Aquí ja em van suspendre sense dret a rèplica.
Sempre igual, vaig pensar. Volen respostes iguals a preguntes iguals.
L’evolució sempre troba murs creats per gent igualitària i comparable.

diumenge, 21 de juny de 2015

Converses fructíferes



—Mare! Per què els núvols ploren?
—Perquè tot el que té vida en aquest planeta pugui alimentar-se fill!
—I el sol també plora?
—I tant que sí! Plora rajos...
—I la lluna?
—Ella plora centelleigs ...
—Caram mare! Tot plora!
—No tot! Nosaltres no plorem!
—I per què no mare?
—Perquè nosaltres som brisa, aire, vent i com a tal no podem plorar, però portem els plors arreu.
—Saps mare, quan torni a néixer, demanaré poder ser llàgrimes d’animals!
—I això fill?!
—Perquè així podré fer-los-hi companyia quan els seus plors no siguin escoltats per aquesta raça que en diuen humana.


diumenge, 14 de juny de 2015

Manca d'intel·ligència!


No m’agrada aquest món,
millor dit: “aquest planeta
m’encanta, el que no m’agrada
són els prejudicis, els murs i
els “egos” dels seus habitants”.
L’humor irònic, l’humor satíric
tan sols l’entenen les ànimes
intel·ligents i les que s’han
passejat al costat de la mort.
L’humor com a tal, no és entès!
Arrancar somriures no és fàcil,
i menys quan les paraules
usades són agafades personalment.
T’entenc tant Pepe Rubianes!
Conviure amb ànimes robòtiques
farcides de convencionalisme
i de “sabers estar” inculcat
per altres ànimes és com viure
dins l’infern en un gran paradís.

dimarts, 9 de juny de 2015

Pètals caiguts


Era un margarita acolorida,
vivia contra natura, encara
no entenia com aguantava
els vents del sud i del nord
i molt menys les tempestes
de neu i aigua freda.
Amb el temps va assimilar
que tan sols era una llavor
perduda en mig d’arrels
de majestuosos arbres grans.
Va aprendre a suportar el seu
destí amb coratge i valentia.
S’il·lusionava amb petites coses
i gaudia de la bona providència
quan aquesta la mimava, i plorava
en silenci quan els cops rebuts
de branques i fullam la ferien.
Somiava en volar i ballar i es
va inventar un món on n’era
princesa riallera i no patia.
Tenia pètals malmesos però
això no era angoixa per a ella
ja que sabia que aviat volaria

Il.lustració Margarita Monpeán

dijous, 4 de juny de 2015

Odes gironines!


Ai gironins!
Nosaltres que gaudim dels bassals
groguencs d’aquesta Devesa gegantina...

Ai gironins!
Nosaltres que sabem que aquests tolls
són fills dels rajos de sol que aconsegueixen
filtrar-se entre mig de les espesses branques
farcides de fulles que el vent fa ballar amb
innumerables músiques que no assimilem...

nfu1964
Ai gironins!
Els nostres immensos plataners s’han convertit
en llibres d’història verges que van acumulant
vivències existencials de tots els que hi passegem...

Ai gironins!  
La nostra estimada Devesa té un gran prodigi,
un beneït do que no és altre que el de sentir-se
part d’ella fins i tot quan s’és fora de la ciutat...