La gebrada del matí,
és un univers brillant
que s’esfuma amb el sol.
Un món on el temps no
es perd ni es guanya,
tan sols transcórrer
a un ritme desmesurat
on els lligams i les arrels
no hi tenen cabuda.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
3 comentaris:
M'agrada com la majoria que publiques
gràcies
JosepM
M'agradat molt, Mònica...
Ets genial, com sempre.
Petons
Sentir és el tot :)
Publica un comentari a l'entrada