dijous, 29 de gener del 2015

Damas! Caballeros! ....."no va más"

Montse Martin

Som ludòpates i no anem a teràpia.
No demanem cartes i ens veiem
obligats a agafar-les. Cada dia una
tirada. Les regles són innumerables.
A vegades fem un “repoker” sense
adonar-nos-en, d’altres fem un “farol”
per alleugerir la mala barreja que s’ha
fet. No abandonem mai i ens fan fora
del joc sense dir-nos “ni ase ni bèstia”.
Som ludòpates i no anem a teràpia.

dimarts, 20 de gener del 2015

Mons efímers

La gebrada del matí,
és un univers brillant
que s’esfuma amb el sol.
Un món on el temps no
es perd ni es guanya,
tan sols transcórrer
a un ritme desmesurat
on els lligams i les arrels
no hi tenen cabuda.

diumenge, 11 de gener del 2015

Engany

Hi havia quatre flors
en el parterre d’un vell
jardí. Una era groga,
Xavier Sarger
una altra blanca i molt
grossa, i les altres dues
eren taronges i petitones.
Cap d’elles tenia espines,
però sí tiges molt llargues.
L’amo del vell jardí, no en
comprenia aquell fet, ja que
roses sense punxes no eren
normals ni habituals. Però
el que desconeixia l’home
era que elles no es sentien
roses sinó grans clavells
i no podien comprendre
com aquell bon home
els hi parlava com si grans
roses en fossin si el que eren
ells,  era magnífics clavells.
La mirada no enganya,
però el cor i el sentiment
és el que és i la natura 
s’encarrega de la resta.

dijous, 1 de gener del 2015

Lliberació

Lourdes Omella
    
L’ahir em va abandonar,
però abans, em va guarir
d’uns quants “sabers” fàcils
d’assimilar. Avui, i sense més
maleta que l’ahir, vaig escrivint
textos d’altres mons per a ments
lliures de tot protocol i prejudici.