Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 31 d’agost de 2013

Sol negre


Nancy Almazán


Setze anys han passat del fatídic adéu.
Una mirada bruna, una ma acomiadant-se,
I uns llavis despatxant petons a dojo
no m’ha abandonat mai. Setze anys
han passat des que el sol va canviar
de color i la terra de vestimenta. Perduda,
cerco noves emocions que em retornin
la il·lusió de vida que va desaparèixer
aquell diumenge assolellat d’agost...

divendres, 30 d’agost de 2013

Uuuuf !!!!






És un xic cansat que els llops siguin
els dolents de l’entrellat dels contes
infantils antics i un xic pesat que continuïn
essent els malvats dels contes actuals.

dijous, 29 d’agost de 2013

Distint



 

La nostra debilitat
és la fortalesa
de l’altre, mentre
la seva debilitat
és immensa pena.

dimecres, 28 d’agost de 2013

Veritat



Tan sols tres pàgines
integraven la seva història.
La primera, parlava
de les vivències viscudes.
La segona, aprofundia
en les experiències vivencials.
La tercera, del desenllaç
final de cadascuna d’elles.
El més xocant del relat, però,
n’era la frase final. Tres mots
la componien: Tot és mentida.

dissabte, 24 d’agost de 2013

Llenç xic


Alicia Evita Medina

A la Mia li agradava tenir les parets farcides de quadres. Tan li feia de qui eren, tan sols adquiria els que li feien pessigolles a l’ànima. En tenia de petits, grans, rectangulars, vells, moderns, antics.... Tots i cadascun d’ells l’havia comprat perquè la visió de la pintura plasmada en el llenç la transportava. Tots, menys un. Aquest era el més petit i restava en un racó de l’entradeta. L’havia trobat al costat d’un contenidor junt amb altres estris d’algú que havia decidit fer redecoració i s’havia desfet del que ja n’estava tip. Quan es llevava amb el pes de la vida a les espatlles, se’l mirava i es repetia mentalment el que hi havia escrit al dors. El dibuix no era especial, tan sols un sol groc ataronjat sobre un fons negre, res més. El groc era intens, el taronja suau i el negre molt negre. El que la va fer decidir a endur-se’l va ser la dedicatòria, escrita amb lletra desigual i vocabulari vulgar: Collons, deixa’t d’hòsties i aprofita que ets aquí!