Mai més

—Ignorant el resultat final de la qüestió que estem tractant, puc avançar quasi amb total coneixement que tot avança tal i com s’havia previst des d’un bon principi. Voldria afegir, també, que tot el procés ha estat una lletania cap un objectiu marcat com alliberament d’un final anunciat des de....

—Què diu aquest home, Maria?

—No en tinc la més remota idea Glòria!

—...per la qual cosa vull agrair la voluntat i l’esforç que heu demostrat tot i que encara no sabem el final definitiu...

—Maria! Però no ha dit al començament que ja sabia el final de no sé què?

—Amb tanta verborrea s’ha perdut! Però m’agradaria saber de què coi està parlant, també!

—...i així seguirem fins arribar a tots els propòsits establerts que hem anat aconseguint. Moltes gràcies a tots!

—No puc més Maria!

—Què faràs?

—Escolti! Disculpi’m, podria fer-li una pregunta?

Jean Dubuffet

—No estava previst, però pregunti’m!

—No s’ho prengui malament, eh! Però em podria dir de què parlava?

—Del programa nou, llançat al mercat fa poc més de...

—Quin programa?

—Vostè es vol quedar amb mi oi? El programa de l’empresa...

—Quina empresa?

—La seva, la nostra, quina ha de ser sinó!

—Perdoni, jo sóc autònom i em busco la vida sola...

—No entenc res ara senyora! Si vostè no treballa amb nosaltres que hi fa en aquesta trobada-conferència?

—Renoi! Perquè a fora hi ha un rètol que invita a passar!

—Un rètol?

—Sí! I posa “Passeu i us hi veureu millor”! I la veritat, que vol que li digui, a part de no veure’m-hi  millor em sento una mica  “idiota”!

La sala després del primer desconcert, va seguir amb expectació l'explicació de la dona....i ara l’esclat de rialles s’escoltava per tot l’edifici!

—Glòria! Mai més, eh! Mai més! Quina vergonya! Quina vergonya!

—Noia, em sap greu, un altre dia ja agafaré les ulleres!!!!

El rètol posava “Posseu-li veu a Reu Milor”, un programa de la ràdio "Reu Milor" nascuda feia cinc anys amb l’esforç de tots els treballadors.