Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 11 d’abril de 2013

Terrabastalls



Quan somnio, entres sense escrúpols
en el meu estable món inqüestionable.
El desgavelles arrasant fins l’últim indret
fent trontollar les torres poc fermes creades
al cim d’idees no practicades i en procés
de revisió. Cada vegada el mateix, quan
tot sembla agafa fortalesa pròpia véns
i aquest meu paradís creat s’esmorrona
contra les teves envestides devastadores.
Sé que ets tu! I sense mi, tu no podries existir.
M’agrada quan reposes i no interfereixes
en cap acte per sabotejar-lo. M’agrada quan
dorms perquè jo reposo de tu, coherència meva.