Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 12 d’abril de 2013

Sense so


Dues ombres es veuen a través del cristall glaçat del balcó. Ell té un llibre a les mans, ella un petit ordinador a la falda. Les formes són nítides, hi ha alguna llum que les enfoca directament. Ell té els cabells rissats, ella els dur recollits en una cua. Ell usa ulleres, ella porta un mocador en el coll. Fumen tots dos. Ell parla calmat, ella gesticula molt. Ell tanca el llibre, s’aixeca i s’apropa cap a ella, la besa.. Ell marxa, ella encén  un cigarret. El fum apareix per sobre el vidre glaçat fent formes curioses. Ell torna amb dos gots, un d’ells porta una palleta. Ell beu del got llarg, ella aspira el líquid del got més curt amb la canyeta.  Ell torna a agafar el llibre, ella baixa la tapa de l’ordinador. Ell li senyala alguna cosa, ella gira el cap mentre apaga el tabac i es dirigeix cap a on ell li ha assenyalat. Ell posa els peus sobre la taula i gira plana. Ella torna amb alguna cosa entre les mans i s’asseu. Ell encén un cigarret, ella estira el respatller de la cadira i s’hi recolze. Les dues ombres resten quietes, ell llegint i ella dormitant.