Estic
aquí o allà, ja no ho sé.
La immensitat
de tol plegat
em submergeix
entre bombolles
de tota
mena. No sé mai on seré.
L’únic
que faig és acceptar-ho
amb ràbia
o amor, el que no tolero
és la
ignorància del que cada pompa
em fa reviure.
Sempre a peu de canó.
Lluita titànica
o combat de titelles.
Vull
reposar un xic, una mica tan sols,
demano poc,
crec, o bastant, ja no ho sé.
2 comentaris:
XD
:-)
Publica un comentari a l'entrada