Una tempesta de fons em va
alertar
d’un ruixat imminent i
esdevenidor.
Estava al llit passades la mitja
nit
amb el nas al coixí. Les primeres
gotes
al finestral van arribar, primer suaus,
insistents després. No hem vaig
llevar per mandra
però si ho va fer la meva
imaginació.
Vaig fantasiejar una pluja de
lletres
que buscaven ressò, cercaven un
mot,
volien viure a la llibreta
d’algú.
Anava escollint les adients per
formar
les paraules justes que donarien
vida
a paràgrafs on s’explicaria la
seva
història: “Gotes de lletres en
pròpia veu”.
2 comentaris:
Molt bé Mònica, segur que les lletres que sobraven formarien le
paraula "sensibilitat".Una abraçada
:-D
Publica un comentari a l'entrada