Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 21 d’abril de 2012

MIRADA TRISTA


Un pensament groc
discuteix efusivament amb
un pensament verd.
Un pensament  gris
els observa  en la llunyania.
Un pensament blau
 s’hi apropa amb intrepidesa.
Un pensament roig
està endormiscat en un banc on
un pensament blanc
 hi ha pintat en color negre:
 “Que jo sigui blanc no vol dir que sigui pur”.
Un pensament cian
resta estirat sota un desmai.
I un petit  pensament taronja
pinta tota l’escena amb llapis carbó.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nena, quants de colors però al final el quadre és pintat negre.
Et desitjo un molt bon dia cunyada,

Ma Rosa

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí, és el problema de les mirades, que a vegades hi ha tan de color que no sabem apreciar-ho i ho continuem veient tot negre.
Moltes gràcies Ma Rosa!!!