Els hereus de la nit
intenten arrancar-me
qualsevol aparença
grata de mi. Espectres
vils, revestits de dol
s’instal·len pels racons
vulnerables i humils
d’aquest cos breu,
precari,
mancat de bastions.
Exèrcits de color
somort i perniciosos
em volen transmutar
a un món adust i aspre.
Em sento temptació fàcil,
les forces em manquen
i la por em fetilla.
Vull despertar-me, però
no em deixen tranquil·la,
m’intimiden, confonen
el meu esperit rebel.
Em tenallen gloriosos,
assaborint la nova presa
que ha caigut als llindars
del seu món inhumà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada