Dono fe que
el que vaig a dir és cert,
tan cert,
com que l’aigua mulla i la neu
.JPG) |
| Paz Barreiro |
també. La
majoria no s’ho creurà però
això no m’afectarà,
perquè no hi ha satisfacció
més grata que
la de tenir una certesa
empírica amb
la qual has comprés
un dubte
infinit. No busco acceptació,
ni tampoc reconeixement,
tan sols
l’escolta
que em mereixo, res més.
Vull fer partícip
de la meva experiència
en aquest
fondo blanc on tot es pot dir
i on tot es
pot negar. La meva precària
coneixença d’uns
fets junt amb la visió
del moment m’han
portat a ser el que sóc,
amb moltes
interferències això sí, però
a la fi a
ser realment algú amb el pensament,
la parla i
el sentiment amb ple equilibri.
El que vaig
a dir, ho reitero, és real.
I amb això
vull dir que he descobert
que tinc pensaments
contradictoris,
dic paraules
inexistents i sento emocions
asimètriques.
M’he descobert després
d’anys de
buscar-me i ara ja puc dir
que estic en
pau amb tota la matèria
que em
forma; sóc indefinible.
