 |
| Edward HOPPER |
Asseure’m
en els esglaons
vells
de casa la mare quan arriba
la
primavera o se’n va la tardor
és
un vici al que no puc renunciar.
M’amara
la subtil suavitat
dels
raigs calents de l’astre
rei
sobre la cara, i amb ulls clucs
marxo
món enllà per retornar
poc
a poc a l’escenari d’aquest
amb
un bri de poder exòtic.
