No resolts per molt de
Temps dedicat, i
Escalextrics amb
Rutes infinites
Negant en tot moment
Entrades sol·licitades
Tornant boig a l'usuari.
Xerrades Amb Robots Ximplets Escudrinyant Solucions!
No resolts per molt de
Temps dedicat, i
Escalextrics amb
Rutes infinites
Negant en tot moment
Entrades sol·licitades
Tornant boig a l'usuari.
Xerrades Amb Robots Ximplets Escudrinyant Solucions!
Va arribar com una segadora, arrasant tot pel camí. Les herbes altes i verdes van quedar escampades per tot l,entorn. L' abonament per reparar tal destrossa es basava en drogues fluixes, pero aquestes, funcionaven poc. Van optar per les més dures, i van aconseguir que la segadora desaparegues, més no les herbes disperses arreu. El dolor físic et porta a una dimensió fosca, sense llum i sense vestigis de claror. L'impotència del patiment físic no te nom, ni tan sols cognoms, té solament un sobrenom i es diu "crit".
Ens envolten mons buits i profunds,que et devoren l'ànima, i l'esmicolencom si fos un envàs per a reciclar.
Ni la plancha més potent pot repararla bàrbarie de mots farcits de maldat.
ballem per a gaudir,
tan se val si mors o balles,
el fet, és que totes dues coses
en comparteixen una, la vida.
La sensibilitat no és pot ensenyar, es posseix o no. Lluitar en aquesta societat envers a ella provoca impotència i malestar a l,ànima sensible i al mateix temps provoca atac i supremacia en ànimes insensibles. Aquestes, es senten atacades per no comprendre tal disposició i el seu cervell els hi envia ràbia per no entendre que no és un atac, sinó una millora envers als altres. L,ànima sensible, acaba fugint i aillant-se en el seu món, provocant aquest fet el no companyerisme i la manca de comunicació pels no sensibles.
Moralitat: No es pot ajuntar aigua amb oli.
Som el que som envers a qui tinguem al davant.
L'aberració dels polítics junt amb el departament de salut en l,actualitat, té nom propi, i és "porcs". També cal dir el mateix dels seus "seguaços", que són aquells que segueixen obeint sense usar la ment, la qual serveix per discernir, pensar, usar...
Ens morirem tots, sí, ho sabem, pero no per virus sino per imbecilitat.
És velleta! Ella, se,n diu així, a així mateixa. Ha viscut molt i espera continuar visquen molt, però ara, el govern i el departament de salud li neguen la vida. La tanquen en una habitació, no li permeten rebre visites, ni comunicar-se amb els seus companys i amics del geriátric. L'han tancada en una presó, on tan sols un finestral li recorda que a fora continua la vida. Unes persones disfressades de cap a peus li donen menjar amb plats i gots de paper, i coberts de plàstic. Está sola amb el seu ganxet i la seva mitja. Sóla! Li és dur. No pot sortir d,aquelles quatre parets que l'oprimeixen. Els que tenien que vetllar per a ella, quan ella havia vetllat amb ells en temps de revolució, hambruna, ara l'obligaven a restar sóla i punxar-se un líquid que li provocava immenses diarrees, fort mal cap , vómits, pressió descompensada i mal estar. Ella era conscient que l,estaven matant mica a mica, no hi podia fer res. Tan sols acceptar-ho i pregar perqué la mort física no fos dolorosa i la mort de l,esperit i l,ànima fos reconfortable. El govern i els seus executors havien decidit que ja havia viscut prou. És velleta, sí!
L,ensenyança aplicada des de fa decades es basa en la memorització, aquesta permet saber el que han adjudicat com a bo i real, no hi ha cabuda pel dubte. Els cervells revolucionaris que veuen més enllá, i volen entendre més que saber, son els que ara cerquen una explicació i un raonament envers a tota aquesta falacia promoguda on l,essència principal és escampar i promoure la "por" com a nova religió. Els ateus d,aquesta....., jo m,incloc ferverment, no combreguem amb els tapa-boques, els injectables experimentals i la nova sanitat que no permet atendre ni curar malalties ancestrals per haver aparegut "un virus"(real, això sí) que s,ha de buscar dins el cos de tota persona sana i amb anticossos naturals per argumentar i augmentar unes xifres no reals. S,escolta entre bambalines que els no vacunats seran anomenats "els de sang pura".
N’és un castell sense torres,
però sí amb glorietes, on el sol
es filtra entre cortines i la pluja
es mira a través del vidres.
N’és un castell sense regnat,
però a dins n’és ple de reis i reines,
sense corona, això sí, ja que el seu pes
n’és inútil i de poc servei.
N’és un castell molt actiu,
tant de dia com de nit, de dia
s’hi viu vibrant i de nit
s’hi dorm amb àngels, dracs i roses.
N’és un castell petit
però amb un gran jardí
on reis, reines i princeses
l’observen en cada època de l’any.
N’és un castell diferent
però n’és un castell molt especial,
no té ni cavalls ni carrosses
però sí, entusiasme, amor i germanor.