Cant de Sirenes

-Escolta’m!

-Digues Maria!

- Tinc un nan aquí.

-Un nan?...A on?

-A sobre la falda i pesa.

-I que hi fa a la teva falda, que vol?

-Busca feina, tu n’hi podries trobar?

-Que sap fer?

-Cantar...ballar....i xerra molt!

-Val, miraré de buscar-li feina, però digues-li que es posi a terra que sinó després et faran mal les cames.... Per cert, com es diu?

-(uns segons en silenci com si estigués escoltant)... Fredo, diu que es diu Fredo!

-Joan, que fas aquí parat a la porta?

-Esperant al meu pare!

-Que t’ha dit que vindria?

-Sí...

-D’acord! Fem una cosa, anem al jardí i quan vingui jo l’acompanyo al jardí i allà estareu bé.

-No, no...jo el vull esperar aquí!

-Molt bé! Però t’aparto de la porta, no sigui que quan entri et doni un cop a la cadira de rodes i prenguis mal...va bé?

-Valen!

-Bon dia Hermínia!

-Saps el meu nom?

-I tant!

-Que ens coneixem?

-Una mica, sí ;-)

-Jo no t’he vist mai!

-Perquè m’amago Hermínia!

-Ah! Ets punyetera eh!

-Vols beure algun suc preciosa?

-Sí, si us plau...Com et dius?

-Mònica!

-Tingui, un suc de taronja boníssim!

-És per a mi?

-Sí, tot per a vos!

-Com et dius?

-Mònica!

-I això que és?

-És per a vostè, un suc de taronja!

-Ah! Que bé!.... Com et dius?

-Mònica!

-Que mires Patrícia?

-A aquell home!

-Quin home?

-Aquell d’allà...no sé que fa, però mira molt!

-Et mira a tu?

-A vegades.

-Que vol?

-No ho sé, només mira.

-Tranquil.la, segur que es una visita i no troba a qui busca.

-Segur. Ves a preguntar-li.

-Sí, ara hi aniré, però abans m’has d’acompanyar que hem d’anar a canviar-nos.

-I si marxa?

-Si marxa es perquè ja ha trobat a qui ha vingut veure.

-Ah, molt bé!


El meu dia a dia com a gerocultora. 
Noms ficticis per preservar la intimitat.

De professió : Vocació! Arrels Fundació Les Vetes

Tan sols podem donar si sabem rebre, i no em refereixo a coses materials, sinó que parlo de la delicadesa i la senzillesa de la paraula “amor”. Mot aquest que engloba infinitat de vessants. Hi ha amors i amors hi ha. Del que vull parlar aquí és de l’amor incondicional, aquest que reps i dones sense intermediaris ni freqüències externes que t’aboquen cap a un o altre. Aquest amor del que parlo és pura essència, és pura energia que s’intercanvia entre mirades, somriures i gestes. Es aquest amor que no necessita de la paraula per fer-lo conscient. Les residències geriàtriques necessiten d’aquest amor humil, net i espontani en el seu dia a dia. Ells estan fora del seu àmbit, acostumar-se a una llar nova i diferent no és gens fàcil. Moltes vegades no entenen que hi fan allà i volen anar a casa, però ara la seva casa és aquesta els hi agradi o no. Escollim per a ells el millor sense poder tenir en compte la seva opinió, ja que aquesta està atrofiada per la seva malaltia o bé perquè el seu cervell ja no és racional. Quan podem entendre això, podem donar i acabem rebent més que no pas donem. És una simbiosis on el rebre és més poderós que el donar.