Absurd sever

Quan va mirar a través de la petita obertura va divisar una figura al mig del jardí de la casona on estava allotjada. No la va veure el dia que va arribar, feia més de quinze dies. Quan es va preguntar que era aquella imatge que estava al mig dels rosals, li digueren que ja estava curada del mal que l’havia portat fins allà. La figura que havia vist era el seu dolor petrificat. Quan un veia monuments invisibles a ulls dels altres és que havia aconseguit treure tot el mal que portava a dins. De fet, aquella figura que ella veia era una dona oberta al món, als seus peus hi havia un munt de coses trencades. Aquell lloc no era més que la presó on habitava el seu turmentat cervell per no entendre aquesta immensa humanitat faltada d’amor i d'afectivitat.

Il·lustració Sara Herranz