Sé que estaries
pendent de totes les notícies. Sé que em trucaries dient el que has escoltat.
Sé que estaries contenta amb tot el que està passant. Sé que m’explicaries
coses que vas viure en aquella època semblant a aquesta. Però el que més sé és
que series la primera en ésser-hi. Et van estroncar la infància. Et van fer
viure amb conviccions que no t’agradaven. Eres avançada però et van tallar les
ales. Però jo, MARE, votaré per a tu.
dissabte, 30 de setembre del 2017
divendres, 29 de setembre del 2017
dimarts, 5 de setembre del 2017
La "meiga"
Vivia en un indret petit i
molt acollidor. Era la “meiga” del bosc. Tothom hi anava quan necessitava
recuperar-se d’alguna cosa “dolenta” que li passava. Un dia s’hi va presentar
una noia que volia un servei molt especial, esperant que ella la pogués ajudar.
La “meiga”, després d’escoltar-la amb molta atenció, va estar uns moments amb
silenci, moments que a ella se li van fer interminables. Després es va aixecar,
va passar per davant de la noia tot indicant-li que la seguís. Quan van estar en el portal de l'entrada, la “meiga” li va dir directe i sense preàmbuls:— Tu no necessites
això que em demanes! L’únic que necessites és trobar una ànima com la teva per
a poder gaudir d’aquest món. El que et passa no és una maledicció sinó un do. La noia, va marxar amb el cap
jup, no hi havia res més a fer que esperar.... L’únic que l’hi havia demanat és que
la desposseís del fet de sentir tant i tant profundament.
dilluns, 4 de setembre del 2017
divendres, 1 de setembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)