Es van conèixer quan ella encara era petita. Els anys van anar passant i la seva complicitat havia crescut en la mesura que ella s’anava desfullant per donar entrada a la formosa que avui era. Ella ho sabia tot d’ell. Ell li parlava dels seus més íntims secrets. Ell l’estimava, ella l’adorava. El jardí era el seu cau d’estimació. Ell l’acariciava i la dutxava Ella li agraïa acariciant-lo amb alguna fulla. Les tardes de primavera s’acompanyaven durant hores i les nits d’estiu gaudien del cel estrellat. Ell era el Sr.Idacra i ella una preciosa morera plantada al bell mig del pati.
Pintora Romina Lerda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada