Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 8 de gener de 2017

Fins que la mort ens separi

Les gotes de pluja lliscaven per la finestra. Una ombra farcida de melancolia s’estava apoderant d’ell. Sabia que si desapareixia, tot es dissiparia  i a la llar regnaria la fredor. Aleshores va fer un pensament i va decidir quedar-se, no volia trencar l’embruix que es respirava dins la casa. Ell era tan romàntic que no podia escapolir-se així com així. Notava l’escalfor que desprenia ella. Ella l’havia creat, ella era la seva mestressa, el seu amor, la seva passió. Ell era el “caliu”.