Les gotes de pluja lliscaven per la finestra. Una ombra
farcida de melancolia s’estava apoderant d’ell. Sabia que si desapareixia, tot
es dissiparia i a la llar regnaria la
fredor. Aleshores va fer un pensament i va decidir quedar-se, no volia trencar
l’embruix que es respirava dins la casa. Ell era tan romàntic que no podia escapolir-se
així com així. Notava l’escalfor que desprenia ella. Ella l’havia creat, ella
era la seva mestressa, el seu amor, la seva passió. Ell era el “caliu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada