Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 6 de gener de 2017

69 o Seixanta-Nou

La primera vegada que vaig trepitjar aquella terra tot em va semblar surrealista, però ells ho tenien molt assumit. Allà els noms de les persones eren números i lletres.  I com a tot arreu hi havia noms ben problemàtics. Sobretot quan a un li posaven XXL. Mira que hi havia combinacions, però hi havia pares amb molt poc tacte. Però el que més em va sobtar va ser la variació dels noms segons les regions. En un lloc hi havia el nom 7-7-7, però a d’altres els hi deien Set-cents-Setanta-Set. La bogeria eren les converses.
—V-baixa puja a dalt a buscar a la Y-grega que la I- llatina ve a buscar-la per anar a veure al “Seixanta-Nou”.

El meu nom els hi costava de pronunciar i van decidir batejar-me de nou. Sense veu ni vot em van posar  Ñ. Però segons on anava em deien “la del sombrerito”.  No vaig poder  treure'm aquesta lacra en la vida. No sé com vaig anar a parar a aquell nou món, però sí sé que a tot arreu hi ha gent amb molta "mala llet”.

Ilustrador JenPenJen