Curiós!

La llar de foc estava encesa. La neu queia a fora, es podia divisar a través del gran finestral. La llum que regnava a l’estància tan sols era la del foc que estava ben avivat. Des d’aquell angle es veia un home assegut en una butaca davant la xemeneia, tenia un got mig ple a la mà, es podia deduir que era whisky pel color i la forma del vas. Estava sol, ni tan sols un gos als peus ni un gat sobre el coixí de l’altra butaca. La beguda era la única companyia que tenia. Era un quadre melangiós exposat en una galeria de la ciutat. Un dona se’l mirava observant cada detall. Era casa seva, era la seva llar, era el seu marit. No tenia companyia perquè ella havia mort feia tan sols un any.