dimarts, 17 de gener del 2017

Aïllament



Va sortir a caminar, feia sol i l’aire era fred. Quan va adonar-se  ja no hi havia sol i l’aire li gelava la cara. No recordava res de les hores invertides en el passeig. Els peus li feien mal, com també l’esquena, i tenia les cames adolorides. Envoltada d’arbres desfullats i un camí desert va pregar perquè no s’hagués perdut, però ja era massa tard; la foscor de la nit va arravatar-li la vida. La vida somiada i la vida no viscuda. La foscor no era res més que la por feta realitat.



Pintora Jessica Mingo