Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 7 de febrer de 2016

Dies diferents!


—Bon dia senyora! Em podria dir qui és el propietari d’aquesta parcel·la?
—Bon dia senyor! Una servidora.
—Ah! Doncs encantat! Sóc el Sr.Vilaseca, Joan Vilaseca.
Phoebe Wahl
—Molt de gust! Jo em dic Fontseca, Margarita Fontseca!
—Caram! Som de secà .... sembla!
—No, no, ho sembla tan sols. El meu espòs és diu Rius, Pere Rius.
—No em digui?! Miri, la meva esposa es diu  Molls, Pilar Molls.
—Caram! Tenim aigües amagades .... sembla!
—Sra. Fontseca, vinc a fer-li una oferta per aquest tall de terra.
—Caram! No està a la venda, però faci’m saber la seva oferta. A veure si serà de secà o de mollar.
—De mollar Sra.Fontseca. Li compro per 100.000€
—Ai Sr.Vilaseca, aquesta oferta seva és d’un secà primitiu.
—No em pot dir això Sra.Fontseca! Abans de fer aquesta oferta m’he assabentat dels preus d’aquesta zona i estan per sota del que li ofereixo jo.
—No ho nego pas Sr.Vilaseca. Però he de dir-li que aquest “tall de terra” com n’hi diu vostè, és molt més que això.
—Ara pla! No em dirà que hi ha una mina d’or enterrada oi Sra.Fontseca?
—Una mina d’or no, Sr.Vilaseca, però sí una mina d’aigua.
—Ah! Ho diu pel pou que hi ha al final?
—Quin pou Sr.Vilaseca?
—Vaig veure en el cadastre la ubicació d’un pou, però que estava sec...
—Caram! Tinc un pou sec al terreny! Quina notícia, no en tenia constància. Ho vaig rebre en herència però mai em vaig preocupar del que posava la propietat. De fet mai em va interessar.
—Així quan diu una mina d’aigua a que es refereix Sra.?
—Que quan plou es mulla!
—Disculpi’m però no l’acabo d’entendre!
—Que la pluja és molla i que quan toca la terra seca es mulla! És fàcil d’entendre!
—M’està prenent el pèl Sra.?
—No més del que vostè me’l pren a mi Sr....
—Joan! Margarita! A dinar!— una veu vinguda de lluny els va fer tornar a la pura realitat.

Un agent immobiliari i una mestressa de casa acabaven els seus dies en una residència geriàtrica. Dia sí, dia també s’engrescaven a fer representacions del que havien estat les seves vides. I cada dia revivien noves identitats. Aquells petits detalls els feien sobreviure dins unes parets i unes cares desconegudes.