Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 25 de desembre de 2015

"Bruix" que no Bruixot

Mike Lowe
Existia fa molts anys un “bruix” que era molt sol·licitat per la diada de Nadal. Bé, tan sols treballava aquest dia, la resta de l’any vivia en completa solitud. Però, de fet, mai estava sol, sempre l’acompanyaven les seves idees, els seus pensaments, els seus anhels, la seva saviesa que no era poca ans el contrari. La gent venia de molt lluny per demanar-li pocions específiques. Durant tot el dia de Nadal hi havia cua davant la seva humil barraca que obria les portes a les 12h de la nit de la Nit de Nadal i les tancava a les 12h de la nit del dia de Nadal. Eren les 24 hores de l’any que tenia contacte amb els humans. Tothom sortia d’allí dins amb un potet petit de terrissa ple del líquid màgic que en faria realitat les seves demandes. No donava cap poció que tingués res a veure amb diners, ni res material. Totes les pocions eren per a curar mals i dolors, tot i que ell feia els beuratges per aconseguir-ho tot. Però, la primera vegada que ho va concedí, la vanitat va fer estralls en aquelles bones persones i es va prometre no concedir-la mai més. Un any de la Nit de Nadal la porta no es va obrir. Les persones que esperaven van trobar-ho d’allò més i després de trucar la porta amb insistència i sense que el “bruix” respongués van entrar i se’l van trobar mort a la butaca de davant la llar de foc apagada. Amb la seva mort van desaparèixer totes les seves pocions. Els potets eren buits, era com si amb ell s’haguessin mort els líquids miraculosos. Amb el temps es va deixar de parlar d’aquell magnífic “bruix” i les seves pocions.  Va morir vell i rodejat de res. No obstant, ningú sabia que el “bruix”  era immortal i el que havien trobat  mort en el butacó tan sols era la carcassa d’un home vell . Ara, però, en gaudien d’ell els follets i les fades del bosc....aquests que ningú hi acaba de creure i que diuen que no existeixen.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Ho has escoltat...?

Explica una llegenda que si per “Nit Bona” et despertes
a la nit i escoltes que les boles de l’arbre de nadal
es mouen, no et llevis ni facis res, perquè pots espatllar
la festa que celebren els àngels de la guarda entorn
l’arbre per gaudir ells també de la gran nit de Nadal.

                               Hi ha una història molt i molt vella que també explica
                               que sí escoltes rialles i ressons de festa a casa quan
                               tothom dorm no t’espantis perquè són els famosos
                               àngels divertits que escampen espurnes d’or i plata
                               durant la nit de Nadal a les cases de bona voluntat.

                                                                   Sigui llegenda, història, invenció, fantasia o conte, el cas és
                                                                   que per Nit Bona no us oblideu d’escoltar si us desperteu.


dilluns, 14 de desembre de 2015

Un sense l'altre no és possible

Pablo Picasso

Tenia un dret, però també un deure. El dret la utilitzava,
el deure el complia. Però el deure no li era reconegut,
en canvi el dret li era reclamat amb constància.  Aquest
desgavell la bloquejava envers als deures que passaven
inadvertits i els drets que ressorgien amb gran fermesa.
Un dia es va llevar i va posar fi a aquesta disfunció
que la consumia. Va decidir tenir els drets que ella volia
i els deures que ella es marcava. El desconcert encara
la va trasbalsar més, ja que els deures continuaven passant
com una cosa natural i els drets els sentia com una espina
clavada al coll. Va acabar deduint que fes el que fes mai
seria reconeguda pel que feia sinó pel que devia. S’havia
equivocat de món i aquest es rebotava perquè tampoc la volia.

dijous, 10 de desembre de 2015

Petit conte de Nadal

CirodeliaNADAL 2015


Ja
fa molt
de temps que
hi va haver a dalt
del cel un petit estel molt
brillant marcant el camí dels tres
reis que venien d’orient carregats de regals
pel petit infantó que va néixer en una petita establia
 en una petita població  de Jerusalem anomenada Betlem.
Davant
el pessebre
i adorant a aquell
infant recent nascut hi havia
uns quants pastors que van ser avisats
per un àngel anunciador. Dins de  l’establia també
hi havia un ase i un bou envoltats de palla i resguardats de la fred.
Li posaren
Jesús, però va ser
reconegut com a “fill de Déu”;
rei de reis i senyor de totes los coses.
Va escampar el seu pensament arreu i va
morir crucificat en una creu de fusta per fer-se dir
El Messies i parlar en nom del seu estimat pare, DÉU!

dimarts, 8 de desembre de 2015

Ximpleta

Manuel Terán

Ni tan sols sé a on he de buscar,
mes sí sé que ho trobaré en algun
lloc de l’espai on la mà de l’home
no haurà arribat mai. On la bellesa
serà la senzillesa regnant, la claredat
un misteri i la fredor una absent. Trobaré
un indret sense fi on la saviesa imperarà
i l’escolta en serà una força indestructible.
Busco el que no es pot palpar!


diumenge, 6 de desembre de 2015

Via Crucis

Marine Johanna




No hi ha droga que valgui
per lliurar-se del pes fosc
que fa estada pels racons
del teu cos. Esquivar-lo
no és gens fàcil, evitar-lo
impossible. Et roba sense
cap gest ni cap estrebada.
És subtil xuclant l’esperit
i molt fi esborrant il·lusions.


dimecres, 2 de desembre de 2015

Joiosos...

Sara Herranz
Mireu bé a la gent, apreciareu que hi ha persones amb “consistència”, això no vol dir pas humans “gruixuts”. Són  gent especial que quan els mires veus que allà a dintre hi ha alguna cosa més que carn i ossos. No fa falta que obrin la boca per dir res, tenen un “no sé què” que atrau. Esbrinar aquesta diferència entre uns i els altres és difícil perquè la diferència recau en l’ interior de l’ésser i no està exposada. Tan de bo haguéssim nascut amb poders per a veure aquestes facetes, tot i que sóc conscient que seria un terrible mal son, perquè de fet, res és el que sembla. 
El fill de Déu dels catòlics va dir :
—Joiosos els que creuran sense veure!
Jo ara afegiria:
—Joiosos els que veureu i no creureu!