Tard o d'Hora!!!!

Anneli Solis

S’ha de morir per entendre la vida.

Jo vaig morir! Sí! I no intento entendre-la,

tan sols accepto el seu joc, a vegades tranquil

i d’altres tempestuós. He concebut que no sóc

els que m’ envolten, ells tan sols formen part

de mi, però no en són jo. És dolorós perdre éssers

estimats, però més dolorós és perdre la vida en vida.

Estimo als que han marxat, m’acompanyen sempre,

cada nit, cada dia, cada hora...i anhelo retrobar-los.

Ells, no podrien perdonar-me que no visques l’aquí

i l’ara, perquè a l’altre banda hi aniré tard o d’hora.

Per ells visc, amb ells visc i en mi trobo retalls de tots ells. 

Ara, i sense dubtar, la meva vida té un concepte de plenitud

total en qualsevol aspecte, tant si és bo com si és dolent!