 |
| Cristina Alejos |
Dormia al cim
d’un arbre.
Volava a un
pam de terra.
Vivia dins la
pluja i l’aire,
i moria cada
dia.
—Sí moria
cada dia com podia ser que dormís al cim d’un arbre?— va preguntar la nena que
l’escoltava amb la boca oberta.
—Perquè cada
dia començava de nou!—va respondre la narradora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada