 |
| Francine Van Hove |
La foscor
que habita
dins uns ulls clucs quan
la son
no arriba, no és
més que
una pissarra
negra esperant
ser
utilitzada
per un sol
guix revelant
qualsevol
matís d’aquest
món
absurd,
irònic, i perible.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Els ulls clucs com la foscor... molt poètic! M'agrada!
Fantàstic! M'agrada que el "sentir" superi a les lletres.
Publica un comentari a l'entrada