Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 10 d’agost de 2014

GINA

Tot era immens! Gegantí!
—Com havia anat a parar
a un món així?- es preguntava
la Gina mentre observava
aquelles monstruositats.
Aquella visió deformada
l’angoixava. Fulles allargades,
troncs amplíssims, insectes
enormes.... la Gina no gosava
moure’s. No volia ser apreciada
per cap inquilí d’aquell lloc tan
estrany i surrealista. La seva
quietud la va dur a la mor. La
marieta Gina havia entrat per
un coll d’ampolla de vidre
sense assabentar-se. Aquest fet
la va fer entrar en una dimensió
totalment desconeguda per a
ella on la sortida era a prop,
però la por al desconegut
li va fer perdre l’oportunitat
de trobar-ne la sortida.