Tot era immens! Gegantí!
—Com havia anat a parar
a un món així?- es preguntava
la Gina mentre observava
aquelles monstruositats.
Aquella visió deformada
troncs amplíssims, insectes
enormes.... la Gina no gosava
moure’s. No volia ser apreciada
per cap inquilí d’aquell lloc tan
estrany i surrealista. La seva
quietud la va dur a la mor. La
marieta Gina havia entrat per
un coll d’ampolla de vidre
sense assabentar-se. Aquest fet
la va fer entrar en una dimensió
totalment desconeguda per a
ella on la sortida era a prop,
però la por al desconegut
li va fer perdre l’oportunitat
de trobar-ne la sortida.
2 comentaris:
No fe res ens duu a la mort...
El moviment és vida!
Publica un comentari a l'entrada