Filigranes a la base

T’he vist decidit creuar el carrer per entrar a la botiga de regals sense dubtar. Em compraràs la copa blava de vidre que tant em va agradar quan la vaig veure mentre passejàvem? Has sortit amb una bossa... Me l’has comprat! Me l’has comprar! Posaré cara de sorpresa quan me la donis, ets un encant. Ja sé on la posaré: sobre el moble rústic del quarto de bany. Tinc ganes de tenir-la entre les mans, és tan bonica amb aquella filigrana a la base tan excepcional. La persona que la va dissenyar va posar tot el seu art en aquesta creació.

Van passar un parell de dies des de que el va veure entrar en aquell establiment, i el regal de la copa blava de vidre no donava senyals de vida.

Potser no era per a mi...Tindrà una amant?

Els dies passaven i la copa blava de vidre no apareixia per enlloc. Un vespre, tot sopant, va prendre el valor de dir-li. Ell, després d’escoltar-la no va poder evitar posar-se a riure. Li va fer saber que la bossa que va veure era un regal que el seu cap havia encarregat per algú que ell ignorava. Si li tenia que ser franc, no havia pensat més en aquella copa blava de filigranes a la base.

Quin desconcert tan gran ... Ni regal... Ni copa... Ni memòria...

El primer que va veure ella quan es va despertar del coma sofert feia deu dies arran d’un accident de trànsit, va ser una copa blava de vidre amb filigranes a la base sobre un moble que hi havia en un racó de l’estança.  Quan es va anar recuperant, li va donar les gràcies al seu marit per aquella copa tant especial. Ell, sorprès, li  va dir que no era d’ell el detall. Que aquella copa l’havien deixat per a ella, però ningú sabia com hi havia arribat.