Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 5 d’abril de 2013

L'Hoste

Ves quina cosa més bonica que ha entrat per la porta!
Estic aclaparada, per no dir bocabadada. No he escoltat res,
fins i tot la música ha parat. Com aturar aquest moment
tan vaporós?  Indiscreta observo . Ves que bonica!
No s’ha adonat de la meva presència. Quina preciositat!
A cada pas que dona  la vestimenta  se li mou al compàs
rítmic del tentinejar melodiós del braçalet que dur al braç.
La guaito amb ulls atents. No s’ha adonat de mi.
Directe a la cambra va. Passa pel davant sense veure’m.
El meu petit cervell no encerta a saber d’aquesta
figura resplendent que ha entrat sense invitació a la festa
solitària on cerco sentiments. Qui és? Directe va!
Immòbil davant la porta es queda com si algú la frenés.
Molt lentament va girant-se. Mirant-me amb ulls murris
em fa saber a través del seu esguard majestuós i sumís
que és la musa de les emocions. Immòbil em quedo!