Tinc la pell gelada,
però els rius de sang
que se’m mouen pel cos
són guspires de foc
que reneixen a cada
instant, despertant
una vida en què els
pessics punxants
són la broca que em
marca l’avançament.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Has de canviar la dura vidia per la teva pell…
Ufff Jacinto!!!
Publica un comentari a l'entrada